A la pensión María serveixen amor en safates de plata, i
paciència en gots de cristall de murano.
A la pensión María, que ni és pensió, ni és de cap María,
se succeeixen les visites durant el cap de setmana.
Tots anem a veure el doctor, que tampoc és doctor, però
que per alguna tradició familiar se li diu així. El doctor és gran, té vuitanta
molts anys; i qui regenta la pensió, que no és pensió ni es diu María, en té
vuitanta-uns-quants-menys.
